The History

The origins of the Principal

There is documentary evidence that in the 18th century, opera and theatre performances were rather commonplace in the city of Maó. This documentary information consists, however, of little more than random and imprecise data, which until present, has not allowed for concise reconstruction of the period’s theatrical history. 

The Musée des Arts Décoratifs, in Paris, houses a pair of anonymous paintings that depict a certain “Comedy Theatre of Maó”, during the period of the island’s French occupation (1798-1802). These two paintings depict the auditorium from two different perspectives: the first depicts a performance of Molière’s comedy The Imaginary Invalid; while the second, of the auditorium, depicts a comfortable audience enjoying the show.

Other documents complete the references regarding this still rather unknown period, as well as existing programmes from the period that make reference to plays performed at the “Théâtre de la Comédie à Mahon”.

No physical proof of the original building’s location has been found, although an old English map places it around Carrer de Sant Bartomeu Street, known popularly as “Comedy Street”, a short distance from the current theatre, which documentary references from the 19th century had already identified as existing over an old bastion of the medieval wall.

The building today

In 1829, operatic performances had taken root among Maó’s society, and the theatre that had been erected just 10 years earlier was no longer sufficient to adequately host the new lyric works arriving from Italy.  

The operatic entrepreneur Giovanni Palagi, who had been living in Maó for some time, was the project’s creator and driving force behind the company that would undertake the construction of an Italian-style theatre, located at the site of the former theatre.

The building was inaugurated on 15 December 1829, with a capacity for nearly one thousand spectators. The horseshoe-shaped auditorium and its stalls, sloped just a few inches, are surrounded by 16 arches that support the three storeys of boxes and the gods.  

Master builders Alfons Hernández and Josep and Pere Pons carried out the construction headed up by Palagi, while stage decoration fell to the artist Andreu Galbis, from Ciutadella de Menorca.

Improvements were made to the theatre throughout the 19th century. In 1845 it was enlarged through the acquisition of neighbouring buildings; in 1859 the interior was refurbished and the neoclassical façade built; and in 1894, electric lighting was installed. 

The 20th century

In the early 20th century, the facilities were updated to comply with new safety regulations, and following the Spanish Civil War, substantial restoration was necessary to repair damage from a bomb, which fell near the stage. Soon after, and also in the 1940s, a number of properties from Costa d’en Deià Street were acquired to enlarge the areas used for complementary services and to improve safety and security systems. 

El patrimoni artístic del Principal de Maó

Els dos telons de boca

Al llarg de la seva història, el Teatre Principal de Maó, ha tingut tres telons de boca. Quan es va inaugurar l’edifici actual – 1829 – l’artista ciutadellenc Andreu Galbis, va realitzar un telo amb una representació d’Aurora, del qual només en queden testimonis documentals.

Actualment, se’n conserven dos més, un fet totalment insòlit. El conegut com “el de le cortines vermelles”, d’autoria anònima i datat en els primers anys d’existència del coliseu; i el segon conservat, conegut com “el de les cortines verdes”, que va ser encarregat al pintor i escenògraf menorquí Francesc Pons i Alzina, en motiu de la visita de la reina Isabel II a Menorca l’any 1860.

 El primer d’ells representa un grup de tres figures femenines que encarnen la comèdia, la tragèdia i la dansa, emmarcades entre corinatges vermells. En el segon es representa l’Espanya coronada de llorer, en mig de columnes que formen les seves armes i emmarcades, en contraposició amb l’anterior telo, per cortinatges verds. Ambdues peces, d’alt valor patrimonial i artístic, van ser restaurades pel professor Miquel Massip, per la inauguració de les obres de rehabilitació de l’any 2001.

El “Bambalinó”

Aquesta darrera peça és habitual en els teatres per reduir l’espai d’embocadura de l’escenari. El bambalinó del Principal està decorat amb l’escut d’armes de la ciutat de Maó – recentment restaurat – i uns medallons pintats amb bustos idealitzats de personatges relacionats amb la música i el teatre. L’autoria de les pintures està atribuïda a l’escenògraf italià Gaetano Labó, que va passar la temporada de 1854-1855 a Maó.  

Talia

En motiu de les obres de rehabilitació del Teatre Principal es va instal·lar una escultura, realitzada pel reconegut artista Maties Quetglas, a l’exterior de l’edifici, que funcionés com a reclam – ja que el coliseu queda un poc amagat entre la trama urbana de la ciutat – i fos, al mateix temps, una extensió de les arts escèniques més enllà del propi Teatre. La musa Talia , representació de la comèdia des de l’antiguitat, va ser la figura elegida. Va ser realitzada en bronze, de tres metres d’alçada i de línies clàssiques. La figura femenina, ja totalment unida a la imatge del Principal, es va emplaçar sobre un pedestal davant l’edifici, en el punt just on finalitza la façana antiga i comença la prolongació de nova creació.