La Història

Els orígens del Teatre Principal de Maó

Els testimonis documentals demostren que durant el segle XVIII els espectacles d’òpera i de teatre es representaven, amb certa freqüència, a la ciutat de Maó. Només disposam de pinzellades inconnexes, que fins a la data, no han permès reconstruir una història del teatre de Maó durant aquest període inicial. 

Al Museu de les Arts Decoratives de París es conserven unes pintures anònimes que representen un “Teatre de la Comèdia de Maó” durant l’època de l’ocupació francesa de la illa (1798 – 1802). Es tracta de dos quadres que mostren la sala d’espectacles des de punts de vista diferents. En el primer, s’observa la representació de la comèdia “Le malade imaginaire”, de Molière; en el segon, a la sala, un nombrós públic acomodat gaudeix de l’obra.  

Altres documents completen les referències d’aquest període encara poc conegut, com programes conservats de l’època que informen de peces teatrals representades al Theatre de la Comedie à Mahon.  

L’edifici originari no s’ha pogut localitzar físicament. Un antic plànol anglès el situa aproximadament en el carrer Sant Bartomeu, conegut popularment com “carrer de la comèdia”, a poca distància de l’actual Teatre, el qual, les referències documentals, el situen – des del s.XIX – sobre un antic baluard de les muralles medievals.  

Els inicis de l’actual edifici

Els espectacles operístics van anar arrelant amb força entre els maonesos i maoneses. Fins al punt que el teatre construït, a principis del segle XIX, va resultar insuficient per representar adequadament les obres líriques que arribaven des d’Itàlia.  

Va ser llavors quan l’empresari d’òpera Giovanni Palagi, establert a Maó des de feia uns anys, va dissenyar i impulsar un projecte d’un nou teatre, a l’estil dels italians, que s’ubicaria en el lloc de l’anterior. 

El nou edifici es va inaugurar el 15 de desembre de 1829. El teatre amb una sala en forma de ferradura, un pati de butaques rodejat de 14 arcs i 2 proscenis que sustentaven tres pisos de llotges, més un galliner, gaudia d’una capacitat per gairebé 1.000 espectadors.  

L’obra va ser realitzada pels mestres Alfons Hernàndez i Josep i Pere Pons, sota la direcció de Palagi. La decoració escènica va ser encarregada a l’artista Andreu Galbis

El nou teatre, al llarg del segle XIX, va anar realitzant millores: ampliació amb l’adquisició d’immobles veïns (1845); reforma de l’interior i construcció de l’enfront neoclàssic conservat actualment (1845); o dotació d’enllumenat elèctric (1894). 

El segle XX del Principal

Les instal·lacions es van anar adequant a noves normes de seguretat des de principis del segle XX, fins que va esclatar la Guerra Civil, durant la qual una bomba, caiguda a l’alçada de l’escenari, va ocasionar grans desperfectes que van obligar a realitzar una important restauració. Poc després, es van adquirir nous immobles a la costa Deià per ampliar zones destinades a serveis complementaris i millorar els sistemes de seguretat. 

El patrimoni artístic del Principal de Maó

Els dos telons de boca

Al llarg de la seva història, el Teatre Principal de Maó, ha tingut tres telons de boca. Quan es va inaugurar l’edifici actual – 1829 – l’artista ciutadellenc Andreu Galbis, va realitzar un telo amb una representació d’Aurora, del qual només en queden testimonis documentals.

Actualment, se’n conserven dos més, un fet totalment insòlit. El conegut com “el de le cortines verdes”, va ser encarregat al pintor i escenògraf menorquí Francesc Pons i Alzina, en motiu de la visita de la reina Isabel II a Menorca l’any 1860. Aquest representa l’Espanya coronada de llorer, en mig de columnes que formen les seves armes i emmarcades. 

El segon, conegut com “el de les cortines vermelles” representa un grup de tres figures femenines que encarnen la comèdia, la tragèdia i la dansa, emmarcades entre corinatges vermells i va ser encarregat al mateix artista, Francesc Pons i Alzina, l’any 1871. Ambdues peces, d’alt valor patrimonial i artístic, van ser restaurades pel professor Miquel Massip, per la inauguració de les obres de rehabilitació de l’any 2001.

El “Bambalinó”

Aquesta darrera peça és habitual en els teatres per reduir l’espai d’embocadura de l’escenari. El bambalinó del Principal està decorat amb l’escut d’armes de la ciutat de Maó – recentment restaurat – i uns medallons pintats amb bustos idealitzats de personatges relacionats amb la música i el teatre. L’autoria de les pintures està atribuïda a l’escenògraf italià Gaetano Labó, que va passar la temporada de 1854-1855 a Maó.  

Talia

En motiu de les obres de rehabilitació del Teatre Principal es va instal·lar una escultura, realitzada pel reconegut artista Maties Quetglas, a l’exterior de l’edifici, que funcionés com a reclam – ja que el coliseu queda un poc amagat entre la trama urbana de la ciutat – i fos, al mateix temps, una extensió de les arts escèniques més enllà del propi Teatre. La musa Talia , representació de la comèdia des de l’antiguitat, va ser la figura elegida. Va ser realitzada en bronze, de tres metres d’alçada i de línies clàssiques. La figura femenina, ja totalment unida a la imatge del Principal, es va emplaçar sobre un pedestal davant l’edifici, en el punt just on finalitza la façana antiga i comença la prolongació de nova creació.